"Que algun dia no estigui sempre amb tu..."


Enyoro els teus somriures, els teus petons i les teves carícies robades, i els nostres moments d'ínfima complicitat, que semblaven convertir hores en mil·lèsimes de segon. Enyoro les teves rabietes de nen petit, i el plor dels teus ulls, d'aquells ulls verds que em fan perdre. I aquells dinars tan cars, pels que hagués pagat el que fes falta mentre et tingués al costat. I com ens estimàvem, i ens estimem, i tot i que la sort ens hagi traït, no puc deixar de dir que t'enyoro. T'enyoro tant... I a les nostres cartes i cerveses compartides, les nostres mil i una tonteries, i estirar-nos, mirar-nos i saber que res té importància mentre siguem junts. Com corríem per les andanes, i parlàvem amb desconeguts al tren, mentre rèiem del no res, i rèiem de veure'ns somriure.

Sento no poder deixar de dir-te que lluny o a prop, no puc ni per un instant deixar de pensar en tu.