"Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?"
Joan Vinyoli, Tarda Fosca.
De nuevo aquí, cuanto tiempo... gracias por volver
ResponderEliminarHay tantos que no saben como llenar sus manos, que hasta me da lastima a veces... Y yo que solo deseo que mi puño deje de apretar mi corazón...
ResponderEliminar(hoy me apetecía comentar :P)
Kristian