Sembla que em surti pessimisme per totes bandes, però tot és saber llegir entre línies, tot és saber mirar més o menys enllà, tot és saber el que no es sap.
I ja no se ni què escric...


I ara.. Ara penso en tu. Què deus pensar? Et sents rebutjat?
“Perquè no és amb mi, al meu costat? Perquè no sento el seu cor bategar? On són tots els petons robats, les carícies que em falten, que enyoro no haver tingut mai? I què faig ara, sol, perdut dins un cicle viciós d'infortunis?
I es que penso en ella, i l'estimo tant, i l'odio tant, tant per ésser amb mi només quan a ella li plau. I soc com la seva joguina vella al fons de l'armari, esperant ser retrobada i ser, per fi, a les seves mans, tot i que fos només perquè un dia, em va estimar.”