"Es que eres como Arguiñano, te metes en la cocina y te vuelves loco."
Y que no se acaben los chistes de Arguiñano, que aunque sean malísimos son de los pocos que logro entender.


Passen minuts, hores, dies.
Penso que tot acabarà aviat. Penso que s'acabaran les estones de mirar avall per evitar veure el que em fa por veure, de resar a un Déu fals, de lluitar en va, de plorar.
Passen hores, dies, setmanes. Segueixo mirant els nombres prèviament mesurats, segueixo calculant, mirant el rellotge per enèsima vegada, desitjant que arribi el final.
Passen dies, setmanes, mesos i anys. Potser mai acabarà. Potser em falta encara racionalitat per aprendre a superar. Se que vull i odio voler-ho, i m'odio per voler-ho.

Segueixo esperant, pacientment, com mai.