4/1/09


I que passa quan t'adones, cada dia més, que només ets un subtil reflex del que volies ser, o que certament només ets el teu cicle i els seus cicles de mentides, units fortament amb una gran dosi de vanitat?
Al cap i a la fi, que més dóna? Ja res arreglarà això, i potser, ja res ha d'arreglar-ho. I potser, ja està arreglat.
Però només potser, mai no treus res en cert. I em pregunto: i que treuràs en cert d'un cicle de mentides?

Que més dóna...


¿Y que ocurre cuando te percatas, cada dia más, de que solo eres un sutil reflejo de lo que querías ser, o de que ciertamente solo eres tu ciclo y sus ciclos de mentiras, unidos fuertemente con una gran dosis de vanidad?
Al fin y al cabo, ¿qué más da? Ya nada arreglará esto, y quizás, ya nada debe arreglarlo. Y quizás, ya está arreglado.
Pero solo quizás, nunca sacas nada en cierto. Y me pregunto: ¿y qué sacarás en cierto de un ciclo de mentiras?

Que más da...

5 comentarios:

  1. Quan ets petit, el que se suposa que són uns bons pares, en part per bones intencions, en part per proteccionisme, t'ho pinten tot molt bé, bastant fàcil... Et fan creure que quan siguis gran, podras ser bomber, o policía, o metge... Que trobaras una persona amb quí podras formar una família i ser feliç. Això és el que t'expliquen quan ets petit.
    Amb el temps vas creixent, i poc a poc et vas adonant que tot allò que t'explicaven no era del tot cert. No dic que no puguis ser allò que vols, però descobreixes que hi has d'invertir un esforç que potser no pots asumir, bé per capacitat o per les circumstàncies...
    Llavors pot venir allò de que sols ets un subtil reflex...

    ResponderEliminar
  2. Un reflex...
    Quants anys fa que utilitzo aquesta paraula. Reflex.
    En una mirada, en un somriure, sota les paraules, en els miralls que som, en les pors i les veritats, en els enganys, en les voluntats de fer...
    Reflex, mils d'ells rebotant d'un a l'altre.

    En korne per exemple. Un reflex intern de les pors que l'extern provocaba en un jove tancat i timid. Una forma de reflexar cap enfora tots aquells batecs secrets, o voluntas de fer que no podia o s'atrevia a realitzar el adolescent infantil.

    Creuar al altre cantó del mirall i veure com la gent s'amaga de ls veritats propies, perquè creuen que mentirse a si mateixes es un bon escut per fabricar veritats convenients als seus egos dolguts. A vegades creen xarxes tant grans de mentides que si troven presoneres, o encisades i ja no poden o volen parar.
    En relitat no importa.
    Una mentida es una mentida, ja sigue a un nen com si es a un adult. A vegades mentim per no fer mal("piadoses" que en diuen) i a vegades per no rebre dolor.

    Es molt complicat dir sempre la veritat, anar sempre de front, perquè l'empatia molts cops ens fa mossegarnos la llegua quan veiem a qui tenim davant i podem fer mal si som sincers.

    ¿Com destroçar la innosencia d'un infant quan espera els reis amb impaciencia, o quan creu en essers sobrenatuarals als quals nosaltres ja no veiem o al menys, ja no ens creiem?

    Da...porqué importa. Importa, porqué dudas. Dudas porqué da.
    Eres alguien con un mundo interno impresionante que se plantea el mundo en el que vive y lo más duro e importante, el papel que juegas en ese mundo que te rodea y te acoje.
    Te preguntas el porqué haces o dices. No eres un simple peon que se mueva al son de los vientos de un destino preescrito por alguna mente rebuscada. Tu eres la mente y la mano que escribe tu día a día y te das cuenta que vestirte de mentiras solo te conduce a un lugar.
    Uno que tal vez si te importa y de ti depende que te guste o no.

    Porqué en realidad, ¿qué más da?, si no eres tu será otra la que mienta más. ¿Para qué entonces vas a esgrimir tu sola la sinceridad?
    Cuestión de elección supongo.

    k.

    ResponderEliminar
  3. He venido en respuesta a tus plegarias.
    La vida ya no tiene sentido, ¿verdad?
    El vino no tiene sabor.
    La comida te produce nauseas.
    Parece que nada tiene razón de ser, ¿verdad?
    ¿Y si yo pudiera devolverte todo?
    Calmarte el sufrimiento y darte otra vida.
    Una que no puedes ni imaginar.
    Y sería, para siempre.
    Y ni la enfermedad, ni la muerte podrían volver a tocarte.
    No temas. Voy a darte la ocasión de elegir, que yo no tuve.
    La maldad es un punto de vista
    Bebe de mí y vivirás eternamente

    ResponderEliminar
  4. Anónimo9/1/09, 2:21

    "...que solo eres un sutil reflejo de lo que querías ser..."

    Erm... soy el único al que "querer ser" le parece una pérdida del tiempo que podria haberse invertido en "ser"?

    ResponderEliminar
  5. ¿Qué sacas de un ciclo de mentiras?

    Un nuevo yo que nunca volverá a mentirse a sí mismo.

    Renovarse o morir, que suelen decir. Muerte a los reflejos (siempre serán mejores las mechas, Terelu dixit :-p)

    ResponderEliminar