15/1/10


Que terriblement cursi i terriblement bonic... No trobeu?:


"Mira, ara t'haig de fer un petó, t'he de robar aquest somriure i estampar-lo per sempre mes als meus llavis. Ets un àngel, una princesa, voldria passar tota la nit estiman-te".

Cent cops de raspall abans d'anar a dormir, de Melissa P.


Gràcies als que a dia d'avui encara em sou fidels.

4 comentarios:

  1. Llastima que tu haigis oblidat que significa ser fidel a qui t'ha donat sense dar res a canvi. Potser les paraules que recordes en el futur queden sense significat sincer al trobarles vuides i maltractades, doncs no vas ser fidel al sentit que tenia donar-les.

    Potser no et fallen tant com tu ens falles.
    k.

    ResponderEliminar
  2. Prou de rencors, o al menys prou de frases rencoroses. No totes les paraules estan buides i maltractades, només per alguns, i sento que siguis un d'aquests. Què més puc dir-te? Jo res, si tu sí, endevant, no et culparé pas.

    ResponderEliminar
  3. No hi ha rencor en una veu que estima. Dolor? Tal vegada les ferides que deixes sagnar, veus sagnar, no guareixes quan tens el poder de fer-ho posible. No hi ha mala ntenció en la queixa. Sols es informativa, d'una realitat que es viu dia a dia, d'un vuit que has deixat tan inmens con ho es la plenor que significava tenir-te. No confonguis termes, no malinterpretis intencions. Ddes l'ombre que ofereix l'oblid que concedeixes a qui no t'oblida, segueixo fidel al que em va dur fins a tu. L'instint no menteix a desvetllar a algú tant especial que mereix l'atenció brindada. No t'enganyis, no es rencor el que sents al llegir, es remordiment. I no es de mi de qui depent. ]:p k.

    ResponderEliminar