17/7/09


Las 7 de la mañana y poco que poder abrazar, y sí, no me importa decirlo, demasiadas emociones surcan ahora mi mente. A veces uno quiere cerrar los ojos pero ignora que, a pesar de eso, su corazón aún sigue abierto.


Sobre cruzar muros, acallar gritos y admirar silencios...

He estado unas pocas horas perdida, y a su vez terriblemente encontrada, encontrada en otros que parecían desgarrarme el alma. No puedo afirmar que estuviera de acuerdo en todo, pues estaría, como tantas otras veces, mintiendo, más sabiendo que miento también sin saberlo. Pero sí, por momentos no fui, y me sumergí en palabras de quienes pretender ir un poco más allá, que miran no sólo a los ojos, sino a través de ellos para encontrar un significado a tantas dudas que a tan pocos suelen abarcar.
Mentiría también si dijera que me sentí feliz entre sus letras, y mentiría si dijera que no juzgué las páginas que en esas horas retuve en mis manos, pero es que mentiría también si dijera que no estoy fascinada, ni aturdida, ni increíblemente satisfecha de haber pagado tan poco por algo que, sin duda, no tiene precio alguno.

4 comentarios:

  1. Tanta filosofia està bè però la vida no pot ser això simplement, voleu que acceptem a vosaltres però vosaltres no accepteu moltes vegades com son els altres, la vida pot ser ès mès simple del que penseu , esteu al costat del que estima i ells os donaran. Quantes vegades penso que os falta ideals per lluitar, encara que actualment no ès fàcil, no tot està amb el tabac i les birres. Una dona que va correr molt davant els grisos i que pot ser ès mès tolerant del que es pensan el que estan al seu voltant, perdoneu les faltes sòc de la etapa framquista, visca catalunya i les dues filles que vaig parir.

    ResponderEliminar
  2. I visca la mare que em va parir! :D

    ResponderEliminar
  3. Quanta raó Senyora Josefina...
    La lluita ni comença ni finalitza a l'alcohol.
    No és més que una altra de les mil eines que fa servir el Senyor Estat per tenir-nos adormits.
    La lluita d'avui comença per recuperar els ideals que les generacions actuals van perdre pel camí gràcies a que les antecesores ens ho van donar tot (i mastegat).
    Tot i així no tingui pressa.
    Vosté sap que un cop s'apaga la llum es triga una estoneta en tornar a veure dins la penombra.
    A tot li cal el seu temps.
    I molts anem per la vida sense rellotge.
    Salut!

    ResponderEliminar
  4. cuando uno se pierde, se calla
    las palabras entonces carecen de todo sentido en el silencio de la nada...

    un viento frio barre la memoria
    dejando paso a la nada desolada
    mientras huimos como sombras
    que la luz fulmina por la espalda

    KGB

    ResponderEliminar