Rotundament, sí. Sí que pots. I si encara ho dubtes és per què no saps encara amb quanta intensitat pots donar fins i tot en el més petit dels detalls i que fa que als que t'envolten els hi importis tant com els importes.
Potser la pregunta és si vols, en un determinat moment, donar tant com potencialment pots donar. Qui et coneix pot esperar o desitjar o voler alguna cosa més de tú de la que li ofereixes en aquell instant, que sent molt, potser encara voldria més. I tú, qui sap, no li donessis en aquell moment per molt motius: no pots, no vols, no el correspons fins aquest punt,... però, potser, el més important de tots els possibles motius... que vols gaudir la vida, disfrutar de cada moment, anar a la teva i trobar-te tú mateixa abans de deixar que ningú més et trobi... I, encara que no parlo a títol personal, estic convençut més que constar-me, que si penses una mica trobaràs algún exemple de persones amb qui t'hagis trobat en aquesta situació... I no em refereixo a l'aspecte passional i sentimental, hi val qualsevol tipus de relacions entre dues persones.
Sempre des de la prudència del que reconeix que el que sap de tú és massa superficial per oferir aquestes opinions tan arriscades i que es pot equivocar o pots no estar-hi d acord...
Sabies que arribar alt no és créixer, que mirar no sempre és veure ni sentir és escoltar, ni lamentar-se, sofrir, ni acostumar-se, estimar... Que estar sol no és solitud, que covardia no és pau ni ser feliç, somriure...
Rotundament, sí. Sí que pots. I si encara ho dubtes és per què no saps encara amb quanta intensitat pots donar fins i tot en el més petit dels detalls i que fa que als que t'envolten els hi importis tant com els importes.
ResponderEliminarPotser la pregunta és si vols, en un determinat moment, donar tant com potencialment pots donar. Qui et coneix pot esperar o desitjar o voler alguna cosa més de tú de la que li ofereixes en aquell instant, que sent molt, potser encara voldria més. I tú, qui sap, no li donessis en aquell moment per molt motius: no pots, no vols, no el correspons fins aquest punt,... però, potser, el més important de tots els possibles motius... que vols gaudir la vida, disfrutar de cada moment, anar a la teva i trobar-te tú mateixa abans de deixar que ningú més et trobi... I, encara que no parlo a títol personal, estic convençut més que constar-me, que si penses una mica trobaràs algún exemple de persones amb qui t'hagis trobat en aquesta situació... I no em refereixo a l'aspecte passional i sentimental, hi val qualsevol tipus de relacions entre dues persones.
Sempre des de la prudència del que reconeix que el que sap de tú és massa superficial per oferir aquestes opinions tan arriscades i que es pot equivocar o pots no estar-hi d acord...
L.