Enyoro lleugerament els temps en que tot era més senzill, on els somriures i riures abundaven cada dia, on a la nit, just abans d'adormir-te, sobre les onze, esperaves a la mare dir-te les “4 esquinitas” per poder descansar en pau. A vegades deixaves volar la teva ment en somnis, però igual era si es complien o no.
Enyoro lleugerament el got de llet que sempre m'obligaven a prendre després de sopar, i no totes les cerveses que per decisió pròpia consumeixo ara.
Enyoro lleugerament temps passats, però segueixen sent passats.
Segur que en un futur retrobo una llibreta per escriure altre cop sobre nostàlgia, però espero que aquesta encara sigui més lleu que ara.
Després d'aquest breu però intens incís a l'existència, toca de nou tornar a la lluita constant que els dies o el dia em depara, tot i que dubto que avui sigui un bon dia per morir.


Añoro ligeramente los tiempos en que todo era más sencillo, donde las sonrisas y risas abundaban cada día, donde por la noche, justo antes de dormirte, sobre las once, esperabas a tu madre decirte las "4 esquinitas" para poder descansar en paz. A veces dejabas volar tu mente en sueños, pero igual era si se cumplían o no.
Añoro ligeramente el vaso de leche que siempre me obligaban a tomar después de cenar, y no todas las cervezas que por decisión propia consumo ahora.
Añoro ligeramente tiempos pasados, pero siguen siendo pasados.
Seguro que en un futuro reencuentro una libreta para escribir otra vez sobre nostalgia, pero espero que ésta sea más leve que ahora.
Después de este breve pero intenso inciso a la existencia, toca de nuevo volver a la lucha constante que los días o el día me depara, aunque dudo que hoy sea un buen día para morir.