M'he aturat just abans d'acabar de baixar l'última mitja fila d'escales per mirar el que tenia davant. Observo i sento tot tan... artificial; “em sento com una ovella prèviament etiquetada per ser sacrificada”.
Res es movia però la vida passava davant els meus ulls implacable, en un fragment de segon.
Res es movia però la vida passava davant els meus ulls implacable, en un fragment de segon.
Ets prou espavilada com per a etiquetar-te tú soleta del que més t'agradi.
ResponderEliminar=)
ResponderEliminar